Antoine Compagnon

1950, Brussel·les

Antoine Compagnon és el professor de literatura que ens hauria agradat tenir. Fill d’un general francès que va participar a la batalla de Normandia i a l’alliberament de París i d’una belga que va ser enviada a la presó el 1942 per arrancar un cartell alemany durant l’ocupació nazi, ell no sembla mancat de caràcter, tampoc. Es va formar com a enginyer de camins, però per pura vocació es dedica a l’ensenyament de les lletres des de fa més de trenta anys.

El 2006 va obtenir la càtedra de Literatura Francesa Moderna i Contemporània al Collège de France, màxima distinció acadèmica a França. Anteriorment ja era catedràtic de la matèria a la Sorbona de París i a la Universitat de Columbia de Nova York. Sigui davant de l’auditori que sigui, convida tothom a llegir, i a rellegir, «amb l’actitud del nen o del convalescent, com deia Baudelaire», i afegeix: «Hem de ser capaços de retrobar aquesta mena de virginitat per veure sempre coses noves als textos.»

Per ell, la literatura proporciona un domini de la llengua més elaborat i subtil que altres mitjans, com el cinema. «La literatura», diu, «és l’amor per la llengua. I la llengua és l’instrument per excel·lència del coneixement d’un mateix i del món. Sense la llengua, una imatge no té profunditat.»

 

Libros de...

Trenta-tres nits amb Baudelaire

Píndoles de literatura del gran poeta maleït. Glops d'absenta poètica.

Quaranta nits amb Montaigne

Descobriu un nou Montaigne gairebé a cau d’orella. No aneu a dormir sense haver llegit aquest llibre.